ESTUDI SOBRE L’ANÈMIA DE CÈL·LULES FALCIFORMES
Els coneixements que adquiriré seran els relacionats
amb els continguts treballats a l’assignatura sobre genètica, alhora aprendré
com les alteracions genètiques afecten l’individu i l’emmalalteixen.
Aprendré també a cercar informació relacionada amb la
malaltia que estudio i a saber interpretar informació de caràcter mèdic amb
terminologia científica.
Les eines digitals que empraré seran bàsicament les
pàgines web, (vídeos, articles, revistes digitals, llibres digitals...) a
partir de les quals aniré recopilant la informació.
1. Què és l'anèmia falciforme i què la causa.
L’anèmia falciforme o malaltia de cèl·lules
falciformes és una malaltia hereditària
causada per una mutació genètica.
Dins les malalties hereditàries és una malaltia genètica autosòmica recessiva de la sang,
resultant de la substitució d’adenina per timina en el gen de la globulina
beta, situat en el cromosoma 11, el
que condueix a una mutació d’àcid glutàmic per valina en la posició 6 de la
cadena polopeptídica de globulina beta i a la producció d’una hemoglobina
funcionalment defectuosa, l’hemoglobina S.
L’ herència autosòmica recessiva es dona quan l’al·lel alterat és recessiu sobre el normal pel que amb una sola
còpia de l’al·lel alterat no s’expressa la malaltia.
Al ser autosòmic, el gen es
troba en un dels 22 parells de cromosomes no sexuals, o autosomes,
podent afectar amb igual probabilitat a fills i filles.
Recessiva, significa
que són necessàries dos copies del gen, una heretada de cada progenitor, per
patir la malaltia. L’al·lel alterat s’ha d’heretar tant del pare como de la mare.
Normalment no es dona en totes les generacions d’una
família. Cada persona afectada té normalment ambdós progenitors sans però
portadors de l ‘al.lel mutat. Els fills d’una parella en la que ambdós són
portadors tenen una probabilitat del 50% de ser portadors d’una copia de l’al·lel
alterat (no expressaran la malaltia però podrien transmetre-la als seus
descendents), 25% de probabilitat de tenir dos còpies de l’ al·lel alterat i
desenvolupar la malaltia autosòmica recessiva i 25% de probabilitat d’ heretar
dos còpies de l’ al·lel normal i no desenvolupar la malaltia ni ser portador.
Un cop els pares han tingut un fill amb l'anèmia falciforme, les
probabilitats de tenir un altre fill amb aquest trastorn són un de cada quatre
(25%). Això significa que hi ha un 75% de probabilitat de que un altre fill no
presenti l’anèmia drepanocítica.
També hi ha un 50% de possibilitats de que un nen neixi amb el tret
drepanocític, al igual que els pares.
Patró d’ herència autosòmica recessiva quan els dos
progenitors són portadors.
L’anèmia de cèl·lules falciformes o drepanocítica (HbSS) és doncs una
malaltia genètica no lligada al sexe. Un bebè neix amb anèmia drepanocítica
únicament si hereta dos gens HbS, un de la seva mare, i l’altre del seu pare.
Les persones que només tenen un gen HbS estan sanes, i es diu que són
portadores de la malaltia. També es pot dir que tenen el tret drepanocític.
I com s’expressa aquesta mutació genètica?
L’anèmia falciforme és caracteritzada per una anomalia de l'hemoglobina (proteïna que es troba en els glòbuls vermells, la funció de la qual és transportar l'oxigen als teixits del cos).
L'anèmia falciforme compromet de glòbuls vermells, o l'hemoglobina i la
seva capacitat per transportar oxigen.
Les cèl·lules normals d’hemoglobina són llises, rodones i flexibles, com la lletra "O", per tant es poden moure fàcilment pels vasos sanguinis del cos.
Glòbuls
vermells normals al microscopi
Inversament, les cèl·lules falciformes de l'hemoglobina són rígides i
enganxoses i prenen la forma d'una falç o la lletra "C" quan perden
l'oxigen.
Glòbuls vermells en forma de falç
Aquestes cèl·lules falciformes tendeixen a aglutinar-se i no es poden desplaçar fàcilment a través dels vasos sanguinis.
Les aglutinacions produeixen un bloqueig i aturen la circulació de la
sang normal i sana que transporta l'oxigen.
Aquest bloqueig és el que provoca les complicacions doloroses i nocives de l'anèmia falciforme.
Les cèl·lules falciformes viuen només uns 10-20 dies, mentre
que l'hemoglobina normal pot viure fins a 120 dies.
A més, les cèl·lules falciformes estan en risc de ser destruïdes per la
melsa per la seva forma i rigidesa.
La melsa és un òrgan que ajuda a filtrar la sang d’infeccions, i les
cèl·lules falciformes s’encallen en aquest filtre i moren.
A causa de la reducció del nombre de cèl·lules de l'hemoglobina que
circulen pel cos, una persona amb anèmia drepanocítica pateix d’anèmia crònica.
La melsa també pateix danys, ja que les cèl·lules falciformes bloquegen
les cèl·lules sanes que transporten l'oxigen.
Sense una melsa que funcioni correctament, aquestes persones són més
propensos a les infeccions.
Els nadons i nens petits corren el risc de patir infeccions que poden ser
mortals.
1.1 Les varietats més comuns del gen de la
cèl·lula falciforme i els símptomes que ocasiona :
- Tret drepanocític:
El nen és portador del gen defectuós, HbS, però també té una mica d’hemoglobina
normal, HbA. Això s’anomena hBase. Els nens que tenen el tret
drepanocític normalment no presenten cap símptoma de la malaltia. Pot
produir-se una anèmia lleu. En situacions d'estrès, intenses, de fatiga
extrema, de la hipòxia (nivell baix d’oxigen) i, o infecció greu pot produir-se
el bloqueig de l’hemoglobina defectuosa i això pot provocar algunes
complicacions associades a l'anèmia drepanocítica.
La majoria o tota l’hemoglobina normal (HbA) del nen, es canvia per l'hemoglobina falciforme (HbS). Això s’anomena HbSS. És la forma més comú i més severa de les varietats de cèl·lules falciformes. Aquests nens pateixen una sèrie de complicacions a causa de la forma i el gruix d'aquestes cèl·lules. L’anèmia severa i crònica és també una característica comuna dels nena que tenen HbSS.
El
nen té HbS i HbC. Això s’anomena HbSC. L’hemoglobina C genera el
desenvolupament de glòbuls vermells, coneguts com a dianocitics. Si la persona
té una mica d’hemoglobina C i de l’hemoglobina normal, no tindrà cap símptoma
d’anèmia. No obstant això, si la hemoglobina falciforme S es combina amb el
dianocitic, pot produir-se alguna anèmia lleu o moderada. Aquests nens sovint
pateixen algunes complicacions associades amb la HbSS, o anèmia drepanocítica,
però en un estat més lleu. Les crisis vasooclusives (bloqueig del flux sanguini
perquè les cèl·lules falciformes s’encallen en els vasos sanguinis), els danys
en òrgans a causa de bloqueigs repetits i anèmia, i un alt risc d’infecció són
trets similars de la HbSS i la HbSC.
Aquesta varietat és similar a la anèmia drepanocítica de tipus C, excepte en que s’ha substituït un element en la mol·lècula de l’hemoglobina. Aquesta varietat es veu sovint en les poblacions del sud-est asiàtic. Alguns nens que pateixen la malaltia de l’hemoglobina E, no presenten símptomes. No obstant això, en determinades condicions, com fatiga extrema, hipòxia, infecció greu i, o ferropènia (deficiència de ferro), pot desenvolupar-se anèmia lleu o moderada.
- Hemoglobina S – beta
talassèmia
Consisteix
en l’herència de dos gens, el de les cèl·lules falciformes i el de la
talassèmia. El trastorn produeix símptomes d’anèmia moderada i moltes de les
mateixes patologies associades amb la anèmia drepanocítica. Encara que aquest
trastorn sol presentar símptomes més lleus que la anèmia drepanocítica, també
pot produir exacerbacions tan greus com les d’aquesta última.
Totes les formes
d’anèmia drepanocítica poden presentar complicacions associades amb la
malaltia.
2.
A qui afecta l’anèmia
drepanocítica o de cèl·lules falciformes?
L'anèmia de cèl·lules falciformes afecta principalment persones
d'ascendència africana i hispans del Carib, però el tret també s'ha trobat a
descendents de nadius americans o provinent de l'Orient Mitjà, Índia, Amèrica
Llatina i el Mediterrani.
- S'estima que més de 70.000 persones als
Estats Units pateixen aquesta malaltia.
- La malaltia es presenta en 1 de cada 500 bebès afroamericans.
- La malaltia es presenta en 1 de cada 36.000 bebès hispanoamericans.
- El tret drepanocític es presenta en 1 de cada 12 afroamericans
En el món, milions de persones pateixen les complicacions de l'anèmia
drepanocítica.
Es creu que aquesta mutació es va originar en regions del món on la
malària fou comuna, ja què les persones que presenten el tret de l'anèmia
falciforme no contrauen la malària. De fet, el tret drepanocític, els protegeix
del paràsit que causa la malària (transmesa pels mosquits). La malària es més
freqüent a l’Àfrica i a la zona del mediterrani europeu.
3.
Quins són els símptomes de l’anèmia falciforme?
Símptomes i complicacions associades a l’anèmia falciforme ( cada nen
pot presentar els símptomes de manera diferent):
El símptoma més comú de totes les patologies
drepanocíticas. En l’anèmia drepanocítica, es produeixen glòbuls vermells, però
llavors es deformen i adopten una forma de falç, que provoca que els eritròcits
perdin la seva capacitat de transportar oxigen. Posteriorment el cos es
deshidrata o desenvolupa febre.
La forma de falç fa les cèl·lules rígides i
enganxoses, com a conseqüència queden encallades en els vasos sanguinis, són
destruïdes per la melsa, o simplement moren a causa de la seva funció anormal.
La disminució dels glòbuls vermells causa anèmia. La anèmia greu, pot provocar
que un nen es torni pàl·lid i es cansi i dificulta la capacitat del seu
organisme per transportar oxigen als teixits. L’anèmia crònica pot retardar la
curació, així com també el creixement i el desenvolupament normal.
Quan el flux sanguini es bloqueja en una zona perquè
les cèl·lules falciformes s’han quedat encallades en el vas sanguini. També se
les anomena crisis vasooclusives. El dolor pot presentar-se en qualsevol part
del cos, però el més freqüent és que es trobi al tòrax o en les extremitats. En
els bebès o nens de menys de 3 anys es pot presentar inflamació dolorosa dels
dits de les mans i dels peus (dactilitis). El priapisme és un bloqueig dolorós
que es presenta en el penis. Qualsevol interrupció en el flux sanguini del cos
pot causar dolor, inflamació, o possible mort del teixit adjacent que no rep la
suficient quantitat de sang ni d’oxigen.
- Síndrome d’agut al
pit:
El
bloqueig se situa al pit. Aquest tipus de complicació de l’anèmia falciforme
pot ser mortal. Sovint es produeix sobtadament, quan el cos està sota l’estrès
d’una infecció, febre o deshidratació. Les cèl·lules falciformes s’aglutinen i
bloquegen el flux d’oxigen en els petits vasos pulmonars. S’assembla a la
pneumònia i pot incloure febre, dolor, i tos violenta. Múltiples episodis del
síndrome agut del pit poden causar danys permanents als pulmons.
- Segrest esplènic
(acumulació):
Una
altra complicació sobtada i greu en els nens que tenen anèmia drepanocítica.
Les cèl·lules deformades poden bloquejar els principals vasos sanguinis que
aporten oxigen al cervell. Qualsevol interrupció del flux sanguini i oxigen al
cervell pot provocar un deteriorament neurològic devastador. El nen que ha
tingut un accident vascular cerebral, té un 60% més de probabilitats de tenir
un segon i un tercer episodi.
Senyals
i símptomes comuns en l’anèmia drepanocítica. Les cèl·lules falciformes no
viuen tant de temps com els glòbuls vermells normals, i per tant, moren a una
velocitat més ràpida que la capacitat de filtració del fetge. La bilirrubina (que
produeix el color groc) d’aquestes cèl·lules degradades s’acumula en el sistema
causant icterícia.
Tots
i cada un dels òrgans principals es veuen afectats per l’anèmia drepanocítica.
El fetge, el cor, els ronyons, la vesícula biliar, els ulls, els ossos i les
articulacions poden patir danys com a conseqüència de la funció anormal de les
cèl·lules falciformes i la seva incapacitat de fluir correctament a través dels
petits vasos sanguinis. Els problemes poden incloure:
- Augment de les
infeccions.
- Ulceres a les cames.
- Dany ossi.
- Colelitiasis prematura
(càlculs biliars)
- Dany renal i pèrdua
d’aigua corporal en l’orina.
-
Dany
ocular.
Els símptomes de
l’anèmia drepanocítica poden assemblar-se a altres trastorns de la sang o
problemes mèdics. Sempre consulti al metge del seu fill pel diagnòstic.
4.
Com es diagnostica l’anèmia falciforme?
A més a més dels antecedents mèdics i un examen físic complet, els
procediments de diagnòstic per l’anèmia drepanocítica inclouen anàlisis de sang
addicionals, antecedents familiars complets i les dades obtingudes de les
proves inicials del nadó.
En l’actualitat en nombrosos estats es duen a terme anàlisis
d’hemoglobinopatía ( anàlisis de detecció d’anomalies en l’hemoglobina dels
bebès) com a part de les proves inicials del nadó de rutina. “Les proves
inicials del nadó estatals” fan referència a la prova que es realitza als
nadons recens nascuts de tots els estats del país dins dels primers dies de
vida per detectar malalties greus i potencialment mortals.
Les lleis estatals requereixen que les proves es realitzin entre el
segon i el sèptim dia de vida del nadó, encara que el nadó sembli estar sa, i
no presenti símptomes de problemes de salut.
El diagnòstic precoç és essencial per proporcionar el tractament
preventiu adequat per algunes de les devastadores complicacions de la malaltia.
La electroforesis de l’hemoglobina és un anàlisis de sang que pot
determinar si un nen es portador d’un tret específic de cèl·lula falciforme, o
si té alguna de les malalties associades amb el gen de l’anèmia drepanocítica.
5. Tractament de l’anèmia drepanocítica:
El metge del seu fill determinarà el tractament específic de l’anèmia
drepanocítica basant-se en el següent:
- L’edat del seu fill, el seu estat general de salut i els seus
antecedents mèdics.
- La gravetat de la seva malaltia.
- La tolerància del seu fill a determinats medicaments, procediments o
teràpies.
- Les seves expectatives per l’evolució de la malaltia.
- La seva opinió preferència.
El diagnòstic precoç i la prevenció de les complicacions són crucials en
el tractament de l’anèmia drepanocítica.
Les opcions del tractament poden incloure, però no es limiten a:
- Analgèsics (per les crisis de l’anèmia drepanocítica).
- Beure molta aigua diàriament (de 8 a 10 gots) o rebre líquid per via
endovenosa (per prevenir i tractar les
crisis de dolor).
- Transfusions de sang (per l’anèmia i per evitar l’accident vascular
cerebral, s’utilitzen també per diluir la HbS amb hemoglobina normal amb
l’objectiu de tractar el dolor crònic, el síndrome agut de pit, el segrest
esplènic i altres emergències).
- Penicil·lina (per prevenir les infeccions).
- Àcid fòlic (per ajudar a prevenir l’anèmia greu).
- Hidroxicarbamida ( un medicament recentment desenvolupat que pot ajudar
a disminuir la necessitat de freqüents transfusions sanguínies. Es desconeixen
els efectes a llarg termini del medicament).
- Transplantament de medul·la òssia (ha sigut eficaç per curar a alguns
nens amb anèmia drepanocítica; la decisió de sotmetre’s a aquest procediment es
basa en la gravetat de la patología i en la disponibilitat d’un donant adequat.
Aquestes decisions s’han de conversar amb el metge del seu fill.
Noves investigacions científiques estan buscant alternatives al
tractament de la malaltia.
Una investigació del Howard Hughes Medical Institute de Boston mostra
com la reactivació d’hemoglobina fetal en ratolins adults reverteix
eficientment la malaltia de cèl·lules falciformes.
El nou estudi, publicat
el 13 d’ octubre de 2011 en Science Express, es va realitzar mitjançant manipulacions genètiques en un model de
ratolí de la malaltia de cèl·lules falciformes, el que demostra que en un futur
la teràpia genètica pot ser factible.
6.
Prevenció
És possible prevenir l’anèmia falciforme, existeixen
proves sanguínies barates i fiables per a identificar a les parelles en risc de
tenir fills afectats, i la biòpsia corial després de les nou setmanes de
gestació permet establir els diagnòstic prenatal.
El diagnòstic prenatal pot plantejar problemes
ètics que varien d’una cultura a una altra.
7.
Perspectives a llarg termini per
un nen amb anèmia drepanocítica:
Diversos factors prediuen la supervivència d’un nen amb aquesta
patologia, entre ells:
- El tipus de trastorn ( si un nen té HbSS, HbSC o un altre trastorn
hemoglobínic.
- La gravetat de la malaltia.
- La freqüència de les complicacions.
- El compliment dels tractaments preventius.
Durant els últims 30 anys, s’ha produït un augment en l’esperança de
vida i moltes persones que patien anèmia drepanocítica ara poden viure més de
45 anys. Els avenços en l’atenció preventiva i els nous medicaments han reduït
les complicacions amb amenaça de vida de l’anèmia drepanocítica. No obstant,
segueix sent un malaltia greu, crònica, i a vegades mortal.
En
l’actualitat es duen a terme
investigacions sobre trasplantaments de moll de l’ós, teràpia genètica i
noves medecinas per a l’anèmia de cèlul.les falciformes. S’espera
que aquests estudis donin lloc a millors
trataments per a la malaltia. Els
investigadors també estan buscant una forma de predir la gravetat de la
malaltia.
Bibliografia consultada:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada